Resultats de la cerca
Es mostren 11247 resultats
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…
Rubcovsk
Ciutat
Ciutat del kraj d’Altai, Rússia.
Situada a la riba del riu Alej, afluent de l’Obi, és un centre important en la construcció de maquinària agrícola Té escoles tècniques
Rostov del Don
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943
Rostov
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, anomenada també Rostov de Jaroslavl’ o Rostov la Gran, per distingir-la de la seva homònima del Don.
Indústria del lli i alimentària Seu metropolitana Ciutat de les més antigues de Rússia, és esmentada al segle IX i tingué importància com a capital del principat de Rostov-Suzdal’ Presa pels mongols 1239-42, passà, el 1474, sota el domini de Moscòvia Dins el Kremlin l’actual és del segle XVIII hi ha les esglésies de la Dormició 1214, de Sant Joan Evangelista i la catedral de la Resurrecció, ambdues anteriors al segle XIII i amb notables frescs
Pskov
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Velikaja, a la confluència amb el Pskova, és un nucli industrial, especialitzat en construccions mecàniques Té institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques i una de musical Fundada el 903, estigué subjecta a Novgorod fins que esdevingué principat independent 1348 Fou annexada al de Moscou per Basili III 1510, i perdé el veče o assemblea popular de govern Hi abdicà el tsar Nicolau II 1917 Conserva la muralla fortificada i el kremlin s XII amb les típiques torres bizantinorusses Entre les nombroses esglésies es destaquen les dels monestirs Mirožkij s XII, amb…
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Prokopjevsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kemerovo, Rússia.
Situada en una desviació de la línia transsiberiana, és un centre important de la conca minera de Kuzbass Produeix maquinària de mines, i té indústries electromecàniques i alimentàries Té diversos instituts d’investigació relacionats amb la indústria del carbó i diverses escoles tècniques