Resultats de la cerca

La part més gran és la plana de Sibèria Occidental, amb zones fisiogràfiques ben definides, des de la tundra, al N, fins a l’estepa, al S Al SE s’alcen les serralades d’Altai, Salair i Alatau de Kuzbass Administrativament es divideix en el kraj d’Altai, l’extrem W del de Krasnojarsk i les oblasti de Kurgan, T'umen’, Omsk, Novosibirsk, Tomsk i Kemerovo La ciutat principal és Novosibirsk

Té una amplada de 46 km, i uneix la mar del Japó, a l’W, amb la d’Okhotsk, a l’E

Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898

Neix als vessants de l’El’brus, travessa vers el N la república dels Karatxais i dels Txerkessos, entra a l' oblast' de Stavropol i segueix el seu curs cap a l’W pel kraj de Krasnodar, on desguassa a la mar d’Asov i forma un delta Els afluents principals són el Teberda, el Petit i Gran Zelenčuk, el Laba i el Biclaia

La capital és Abakan Limitada a l’E pels Kuzneckij Alatau i al S per l' okrug dels Tuva, al N s’obre vers la conca del Ienissei, el qual, navegable, li marca la frontera de l’W Un afluent d’aquest riu, l’Abakan, travessa el sud del país en direcció SW-NE Hi ha indústries extractora carbó, ferro, metalls no ferrosos, de la fusta, lleugera i alimentària Hi ha conreu de cereals i bestiar boví i oví

És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou territorialment…

És banyada al N per la mar de Barents, i al S i a l’E per la mar Blanca Al N la costa és alta i escarpada, i al S, baixa i en pendent suau A l’W hi ha els massissos muntanyosos de Chibiny 1 191 m d’alt i les tundres de Lovoz'orsk 1 120 m, i al centre la cadena divisòria de Kejvy 397 m Hi ha jaciments d’apatita, ferro, mica i alúmina El clima és relativament suau, gràcies a la influència del corrent temperat de l’Atlàntic Al nord la vegetació és de tundra, i al centre i al sud, de taigà La població autòctona era formada per semis, que la colonització russa ha deixat en minoria La…

És una llarga sèrie de turons desgastats d’una longitud d’uns 1000 km i uns 250 km d’amplada que correspon al flanc sud d’un anticlinal, el qual ocupa tot el nord de la península Té una altitud màxima de 1 500 m

Fisiogràficament es divideix entre les planes de la tundra, el peneplà de la Sibèria Central la part més extensa i les serralades del SE, Sayan, Zabajkal i Jano-Kolyma Administrativament es divideix en la RSS de Iacútia, la RSSA dels Buriats i la RSSA dels Tuves, el kraj de Krasnojarsk i les oblasti d’Irkutsk i Čita La ciutat principal és Krasnojarsk