Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Neva

El Neva al seu pas per Sant Petersburg
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad (74 km).
Neix al llac Ladoga i desemboca al golf de Finlàndia formant un delta, en el qual hi ha la ciutat de Sant Petersburg Té un cabal mitjà de 2480 m 3 /s Es glaça de desembre a abril El 15 de juliol de 1240 Alexandre Nevski hi obtingué una victòria sobre els suecs, els quals intentaven de dominar les ciutats comercials del nord de Rússia Per aquesta victòria, símbol de la independència russa, Alexandre rebé el sobrenom de Nevskij ‘del Neva’
Oka
Riu
Riu de la part europea de Rússia, l’afluent més cabalós del Volga (1 500 km de longitud i 245 000 km2 de conca).
Neix al centre de l’elevació de la Rússia central i desguassa al Volga, a Nižnij Novgorod És glaçat des del novembre o el desembre al març o l’abril La seva alimentació és en un 59% de neu, en un 20% d’aigües pluvials i en un 20% d’aigües subterrànies Els afluents principals són el Žizdra, el Mokša, el Kliazma i el Moskva Passa per les ciutats d’Or'ol, Kaluga, Nižnij Novgorod, Kašira i R'azan’, i és navegable des de Čekalin
Ladoga

El llac Ladoga vers el sector més proper a Finlàndia
vitaly.repin (cc by-sa 2.0)
Llac
Llac de Rússia, a l’oblast’ de Leningrad.
És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva
República dels Txuvaixos
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques…
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…
Volkhov
Riu
Curs fluvial del NW de Rússia que connecta el llac Il’men’ amb el llac Ladoga, travessant els oblasti de Novgorod i Leningrad.
Té una longitud de 224 km i la seva conca drena una àrea de 80200 km 2 Comença a la vora de la històrica ciutat de Novgorod i, al llarg del seu curs, hi ha les localitats de Volkhov , Novaja Ladoga i l’antiga ciutat de Staraja Ladoga És navegable en tota la seva longitud, i a l’hivern es glaça El nivell de l’aigua és regulat per la presa de la planta hidroelèctrica del Volkhov, situada a 25 km de l’inici del riu i inaugurada el 19 de desembre de 1926, que facilita la navegació en la part més baixa del riu, conegut històricament pels seus ràpids A la part alta es connecta amb…
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…
Volga

El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…
Donbàs
Explotació minera
Conca hullera situada entre Ucraïna i Rússia, a la conca del Doneck Septentrional.
Comprèn una gran part de les oblasti de Lugansk i Donec’k, a l’extrem oriental d’Ucraïna, i la part est de l’ oblast’ de Dnipropetrovs’k una part força menor pertany a l’ oblast’ de Rostov Rússia A més dels grans jaciments de carbó, en té de sal i de mercuri i hom n’ha trobat de petroli i de gas Això dona lloc a una poderosa indústria siderometallúrgica, química i mecànica, amb grans centrals termoelèctriques Els centres principals són Lugansk, Donec’k, Kommunarsk i Makejevka El carbó del Donbàs fou descobert vers el 1721 i començà a ésser explotat al començament del segle XIX La guerra de…
Rússia

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…