Resultats de la cerca

És situada a la riba del Tunguska Inferior, a la confluència amb el Kočečum

La capital fou Tura Situada a la Sibèria Oriental, és un altiplà format per la prolongada denudació continental prejuràssica Al NW hi ha les muntanyes volcàniques de Putorana El clima és marcadament continental la temperatura mitjana de gener arriba a —36°C La primavera és llarga i agradable La xarxa hidrogràfica principal és formada pels afluents del Ienissei, el Tunguska Mitjà i el Tunguska Inferior el primer és navegable des de Turukhansk fins a Tura i és emprat per al transport de fusta al seu curs mitjà hi ha grans jaciments de carbó, i a l’inferior, de grafit En l’economia…

Neix al vessant oriental dels Urals centrals En el curs mitjà i inferior corre per la planura de la Sibèria Occidental, i és navegable Es glaça de novembre a abril Rep el Tagil, el Nica i el Pysma Passa per les ciutats de Verkhoturje, Turinsk i T'umen

Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga…

Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…

Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…

Ciutat portuària al Volga inferior, hi comença el canal Volga-Don Té fàbriques de tractors, indústria metallúrgica i de l’alumini, de la fusta, alimentària i lleugera, drassanes, refineries de petroli i maquinària per a la indústria petroliera Centre d’ensenyament superior, té teatres i museus Amb el nom de Caricyn, fou fundada, el 1589, per a defensar el territori, ocupat per l’Horda d’Or, contra les invasions El 1670 fou presa pels camperols revoltats sota el comandament de Stenka Razin Els anys 1718-22 hi foren construïts murs de defensa contra els pobles de l’estepa L’any 1772 la ciutat…

És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…