Resultats de la cerca

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…

Neix a l' oblast' de Vologda, prop de Tot'ma, i la major part és navegable

Antic centre miner sal i potassa, té indústria química diversificada, la major part de magnesi de Rússia, paper i pasta de paper

Neix als monts Stanovoi i voreja l’altiplà de l’Aldan Navegable en la seva major part, constitueix una font important d’hidroenergia A la seva conca es troben explotacions d’or i de mica

Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada

És el major centre industrial del Precaucas oriental Hi ha tres refineries importants, que reben el petroli local i el del Volga Amb els residus de les refineries, les indústries químiques produeixen parafina, alcohol, fenol, lubrificants i plàstics Produeix maquinària diversa Fou fundada com a fortalesa a la ribera del riu Sunža el 1818

Comprèn el litoral de la mar del Japó, la meitat meridional dels monts Sikhote-Alin’ i la major part de la plana de Prikhanka El curs de l’Ussuri hi fa de frontera amb la Xina Es constituí el 1938 en el territori de l’antiga República Socialista de l’Extrem Orient 1926 La seva capital, Vladivostok, és la terminal del ferrocarril transsiberià

Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any

Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia

Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898