Resultats de la cerca

La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable

Les reserves geològiques, que hom ha calculat d’una profunditat de 1 800 m, són de 725 000 milions de tones Els principals centres hullers són Novokuznetsk, Prokopjevsk, Kisel’ovsk, Belovo, Leninsk-Kuznetskij, Kemerovo i Anžero-Sudžensk

Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada

La longitud és de 800 km, i l’amplada, de 30 a 90 la profunditat oscilla entre 10 i 12 m Durant una bona part de l’any és cobert de glaç El port més destacat és el Novyj Port

Té 43 km de llargària i 32 km d’amplària, una forma gairebé circular i una profunditat màxima de 23 m Roman glaçat de novembre a abril Rep el riu Kovža per l’oest i comunica amb la ciutat de Belozersk per un canal És ric en pesca

El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778

Situada entre les penínsules de Kola i Kanin i tancada pels caps MSv'atg i Kanin 90 000 km 2 És una mar poc profunda de 200 m de profunditat mitjana, amb un màxim de 340 m al golf de Kandalakša les seves aigües són poc salines del 5 al 20¦ i lliures de glaç de mitjan maig a la primeria de setembre Hi desemboquen els rius Mezen, Dvina i Onega Els ports importants són Kandalakša, Belomorsk, Sverodvinsk i Arkhangel’sk Hi ha molta pesca

D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat

És el més gran d’Europa 18135 km 2 , 51 m de profunditat mitjana i 230 m de màxima, d’origen tectònic, transformat per l’influx de les glaceres quaternàries El volum d’aigua que conté és de 908 km 3 Hi ha unes 660 illes La costa nord és alta i espadada, i la del sud, baixa i en pendent suau Es glaça de desembre a febrer i es desglaça de març a abril Hi desemboquen els rius Volkhov , Svir’ i Vuoksa i hi neix el riu Neva  

Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el…