Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ufa
Ciutat
Capital de la República Autònoma de Baixkíria, Rússia.
Ciutat portuària al riu Belaja, té construccions mecàniques i indústria metallúrgica equipaments per a la indústria del petroli i del gas, aparells geofísics, equips elèctrics, etc, refineria de petroli i indústries química, lleugera, alimentària i de la fusta Centre d’ensenyament superior, quatre teatres i quatre museus Fundada al s XII com a fortalesa, fou el centre de la presència i de la dominació russa al territori dels baixkirs
Salavat
Ciutat
Ciutat de la República de Baixkíria, Rússia, a la riba del Belaja, afluent del Kama.
Centre d’extracció de petroli Indústria química petroli i construccions mecàniques Facultat de l’Institut del Petroli d’Ufa
Sterlitamak
Ciutat
Ciutat de Baixkíria, Rússia.
Situada a la regió econòmica petroli del Bakú II Port fluvial de la Belaja, és centre important de la indústria química Facultat tècnica de l’institut del petroli d’Ufa
Almètievsk
Ciutat
Ciutat de la República dels Tàtars, Rússia.
Amb el començament de l’explotació del petroli, el 1950, es convertí en el centre de la regió petroliera, i punt d’origen dels oleoductes vers Ufa, Kazan’, Nižnij-Novgorod, Perm’ i Samara
Bakú II
Nom donat a un grup d’importants jaciments petrolífers de Rússia, situats a la República de Baixkíria, a la República dels Tàtars, i a les oblasti
de Perm’, Orenburg i Samara.
El petroli es troba en roques silurianes, carboníferes i permianes, a una considerable profunditat 2 900 m a Tujmazy Hom hi extreu també gas natural, sobretot al sector de Buguruslan Tenen com a límit occidental el Kama i el curs mitjà del Volga des de Perm’ fins a Saratov i com a límit oriental, els Urals Hom hi distingeix cinc grans sectors els de Perm’ amb centre a Krasnokamsk, Samara amb centre a Syzran’, Tujmazy amb centres a l’Okt'abr’, i a Škapovo, Buguruslan i Sterlitamak-Išimbaj Les refineries principals són a Krasnokamsk, Sterlitamak, Syzran’ i Ufa D’aquí surten oleoductes que…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Rússia
Estat
Estat que ocupa la major part de l’Europa Oriental, gran part de l’Àsia Central i la totalitat de l’Àsia Septentrional; la capital és Moscou.
La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…