Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
península de Kanin
Península
Península situada al nord de la Rússia europea.
És una plana coberta de vegetació de tundra Hi ha cria de rens, caça i, al litoral, pesca
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Obščij Syrt
Riu
Elevació al SE de la part europea de Rússia, divisòria d’aigües dels rius Volga i Ural, que assoleix alçades de fins a 450 m.
S'estén en sentit latitudinal uns 500 km a l’E frontereja amb els monts Urals Meridionals És formada per gres, argila i calcària del Permià i el Mesozoic La vegetació és estèpica
estepa de Baraba
Vall
Regió de la Sibèria Occidental, Rússia, limitada a l’est i a l’oest per les valls de l’Obi i de l’Irtyš respectivament, al sud per l’estepa de Kulundina i al nord per la regió de Vas’uganje.
Planura de 117 000 km 2 , sempre per sota dels 200 m d’altitud i de clima continental extrem, és coberta per la vegetació pròpia de l’estepa, interrompuda per nombrosos llacs Els recursos econòmics són l’agricultura blat i farratge i la ramaderia de bovins Els principals nuclis urbans són Barabinsk i Tatarsk
Kolyma
Muntanyes del NE de la part asiàtica de Rússia, a la República de Iacútia.
S'estenen, al llarg de 1 000 km, en direcció NE-SW Els cims més alts atenyen entre els 1 500 m i els 2 000 m Separen la conca del riu Kolyma dels rius de la conca de l’oceà Pacífic El clima és continental La vegetació és de tundra Hi ha jaciments d’or
península de Tajmyr
Península
Península de Sibèria, Rússia, la més septentrional de l’Àsia, entre el golf Ienissei, a la mar de Kara, i el golf Khatanga, a la mar de Laptev.
El seu punt més sortint és el cap Čel’uskin Amb una superfície d’uns 400 000 km 2 , és plana al N i al S i muntanyosa al centre monts Byrranga, 1 146 m alt La vegetació és de tundra i de bosc tundra al S, i hi ha jaciments de carbó Els rius principals són P'asina, Tajmyr i Khatanga
Kola
Península
Península de Rússia, al NW de la part europea de l’estat, a l’oblast’ de Murmansk.
És banyada al N per la mar de Barents, i al S i a l’E per la mar Blanca Al N la costa és alta i escarpada, i al S, baixa i en pendent suau A l’W hi ha els massissos muntanyosos de Chibiny 1 191 m d’alt i les tundres de Lovoz'orsk 1 120 m, i al centre la cadena divisòria de Kejvy 397 m Hi ha jaciments d’apatita, ferro, mica i alúmina El clima és relativament suau, gràcies a la influència del corrent temperat de l’Atlàntic Al nord la vegetació és de tundra, i al centre i al sud, de taigà La població autòctona era formada per semis, que la colonització russa ha deixat…
Okrug Autònom dels Txuktxis
Divisió administrativa
Okrug autònom de l’oblast’ de Magadan, a Rússia.
La capital és Anadyr’ 7 703 h 1970 S'estén des de l’estret de Bering fins a la conca del riu Kolyma i des de l’oceà Àrtic fins a la mar de Bering De terreny muntanyós, és ocupat per diverses serralades, algunes de les quals són paralleles entre elles, de direcció NW-SE la serralada Gydanskij o Kolymskij travessa, però, la regió de SW a NW L’únic sector pla és constituït per la conca de l’Anadyr’, entre la península de Čukotsk i la serralada de Kor'aks El riu desemboca en un entrant de la mar d’Anadyr’, on hi ha l’únic nucli important, Anadyr’ La vegetació és la tundra El…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…