Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Kam’janec’-Podil’skyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast de Khmel’nyc’kyj, Ucraïna.
Situada a les ribes del riu Smotrič, té aparells de precisió, maquinària agrícola i indústries conserveres Hi ha un institut d’agricultura
Gyandzha
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, situada a les ribes del riu G’andžčaj, afluent del Kura.
Segon centre industrial i cultural del país, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Del 1935 al 1991 rebé el nom de Kirovabad
Luc’k
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Volínia, a Ucraïna.
Port a les vores del riu Styr, afluent del Prip'at’, té fàbriques d’automòbils, d’aparells de precisió, d’accessoris elèctrics, destilleries, etc Té diverses escoles tècniques especialitzades i un museu etnològic
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad
Vinnyc’a
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna, a la riba del Bug meridional.
Antic centre comercial, amb undústria limentària i artesana, actualment té també fàbriques d’aparells electrotècnics i d’eines i indústria química Té institut pedagògic i de medicina i diverses escoles tècniques Hi ha un museu etnològic i diversos teatres
Mukačiv
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Transcarpàcia, Ucraïna.
Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic