Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
península d’Apšeron
Península
Península de la República de l’Azerbaidjan, que s’interna en la mar Càspia.
És la prolongació del Gran Caucas, i té un relleu de costes baixes i arenoses i un nucli central format per plecs terciaris que afecten una àrea de subsidència, on es troben nombrosos jaciments de petroli i gas natural El principal nucli de població és Bakú
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
capitania general de Mallorca
Militar
Demarcació militar, que comprenia el conjunt de les Illes Balears, que prengué, a mitjan segle XIX, el nom de la capitania general de Balears
.
Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies
Mallorca
Popularment i per contraposició al Principat i al País Valencià, les Illes Balears.
Nakhičevan
Divisió administrativa
República de l’Azerbaidjan que, limitada al N i a l’E per Armènia i al S i a l’W per l’Iran, constitueix un exclavament de l’Azerbaidjan.
La capital és Nakhičevan 61 700 h est 1991 Situada en ple Petit Caucas, el riu Araxes n'és el límit meridional El clima és continental, amb hiverns freds i estius calorosos i secs i amb pluviositat escassa La població, formada principalment per àzeris, es dedica bàsicament a l’agricultura cotó i tabac, fruita, vi i cereals Hi ha jaciments de sal gemma de carbó La capital és situada a la vora dreta del riu del mateix nom afluent de l’Araxes i és un nucli industrial indústria alimentària i lleugera i un centre cultural El 1924 fou inclosa dins la República Socialista Federal Soviètica de l’…
Gyandzha
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, situada a les ribes del riu G’andžčaj, afluent del Kura.
Segon centre industrial i cultural del país, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Del 1935 al 1991 rebé el nom de Kirovabad
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini