Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Altabix
Caseria
Caseria del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al N del terme, entre el pantà d’Elx i la ciutat; és de poblament disseminat.
És drenat pel Vinalopó A la part més propera a la ciutat hi ha el camp del Club de Futbol Elx
cap de l’Aljub
Cap
Nom amb el qual era antigament conegut el cap de Santa Pola
(Baix Vinalopó).
Algorós
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), 2 km al SW de la ciutat, de poblament disseminat.
l’Algoda
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a l’W de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent.
És de poblament disseminat 654 h 1991
les Casesjuntes
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat a la partida de Bahialta, al SE de la ciutat, on es troba una antiga masia.
les Cases del Cap
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), a la costa, vora el far i el cap de Santa Pola.
la Platja Llisa
Nucli
Nucli turístic del municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), a ponent de la vila.
el Pla de Sant Josep
Caseria
Rodal i caseria del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a 3 km de la ciutat.
salines del Pinet
Salines del municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), al S del terme, entre l’albufera d’Elx i la costa, vora l’antiga torre del Pinet; al S hi ha la caseria de la Marina del Pinet
.
les Pies Fundacions
Sector del Baix Segura i del Baix Vinalopó entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732