Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
serra del Toro
Serra
Sector de la serra de la Valldigna, entre la serra de Buixarró i el Mondúber, que culmina a 607 m alt., al límit dels termes de Barx i de Simat de la Valldigna (Safor), que continua vers el N per l’altiplà dit el pla del Toro, que domina la vall Digna.
Timiş
Riu
Riu de l’Europa Oriental (Romania i Sèrbia), afluent del Danubi per l’esquerra (440 km).
Neix als monts Semenicului, als Carpats meridionals, i, en direcció SW, penetra a Sèrbia i després, en direcció SE, desguassa al Danubi prop de Belgrad Rep el Bistra, el Pogăniş i el Bîrzava
el Terme
Caseria
Partida
Partida de regadiu i caseria del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al SE de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
Subotica
Ciutat
Ciutat de la Vojvodina, a la república de Sèrbia, a 10 km de la frontera amb Hongria.
Principal població i mercat de la Bačka, l’envolten vinyes, camps i plantacions de tabac Indústries químiques, elèctriques i alimentàries farineres, conserveres Té edificis del darrer classicisme i del Biedermeier
monestir de Studenica
Monestir
Monestir ortodox de la Sèrbia central, situat 27 km al SW de Rankovicevo.
Fundat per Esteve I de Sèrbia ~1183, les seves edificacions de marbre constitueixen el millor exemplar de l’estil de la Raska barreja d’elements bizantins i romànics Les esglésies de la Mare de Déu segle XII i de Sant Joaquim i Santa Anna segle XIV són adornades totalment amb frescs contemporanis
Sobirà
Despoblat
Despoblat del municipi de Gandia (Safor); antic lloc de moriscs, tenia 14 focs el 1602.
Ha donat nom a una partida del terme
Simat de Vilallonga
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilallonga de la Safor (Safor); era un antic lloc de moriscs, desaparegut amb l’expulsió del 1609.
Simat de la Valldigna
Simat de Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector muntanyós del NW de la comarca (serra del Toro, 602 m; vessants septentrionals del Mondúber, 752 m).
És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a magatzems de…
Sèrbia
Catedral de Sant Sava a Belgrad, capital de Sèrbia
© Eurail
Estat
Estat dels Balcans que limita al N amb Hongria, a l’E amb Romania, al SE amb Bulgària, al S amb Macedònia del Nord i Kosovo, al SW amb Montenegro, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina i al NW amb Croàcia.
La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània, una rica zona…
posada de Sant Jaume
Caseria
Hostal
Hostal i caseria (53 h diss [1960]) del municipi d’Oliva (Safor), al SE de la ciutat, vora el terme de Dénia (Marina Alta), a la bifurcació de la carretera de València a Alacant i una de les que es dirigeixen a Pego.