Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
la Torre de Piles
Barri
Barri marítim i nucli d’estiueig del municipi de Piles de Mar (Safor), a l’E del poble, al llarg de la platja de la Torre de Piles
.
la Torre dels Pares
Història
Gran alqueria del municipi de Gandia (Safor), que pertangué als ducs de Gandia, un dels millors exemplars d’alqueria medieval al País Valencià.
llacuna del Canyar
Aiguamoll
Aiguamoll del municipi de Xeraco (Safor), format per l’afluència d’aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la vall Digna.
Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins
Cais
Barri
Barri i antic lloc de moriscs (61 focs el 1602) de Vilallonga de la Safor, a la part baixa de la vila.
El 1535 fou agregat a la parròquia de la Font de Vilallonga
riu Bullent
Riu
Curs d’aigua a la zona de contacte entre la Safor i la Marina Alta.
Neix al vessant oriental de la serra de Mostella, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals d’Oliva i sobretot de Pego, municipis dels quals és termenal convertit en canal de drenatge sequiol del Vedat o riu Calapatar , desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell
Buixerques
Barri
Antic lloc de moriscs (13 focs el 1563) del municipi de Vilallonga de la Safor, després barri de la vila.
serra de Buixcarró
Serra
Serra (621 m alt.) que forma part de l’alineació que uneix la serra Grossa amb la serra de la Valldigna, que separa la Safor, la Costera i la Vall d’Albaida, dins, però, el municipi de Quatretonda (Vall d’Albaida).
És coneguda per les importants pedreres de marbre dit marbre de Buixcarró , especialment el de color rosat, explotades des de l’època romana
sequiol de Bovar
Séquia del municipi d’Oliva (Safor), a l’àrea arrossera del sud del terme, que pren l’aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet.
Borró
Castell
Antic castell de la Safor, d’origen islàmic, actualment enrunat, situat dins el municipi de Ròtova, a l’esquerra del riu de Vernissa, a 288 m d’altitud.
El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida esdevingué cap d’un dels quatre termes el més occidental en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399 Aviat se'n separà el terme d’Almiserà