Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Llaurí
Pou i molí de Llaurí
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès als vessants nord-orientals de la serra de Corbera, des de la serra del Cavall Bernat (592 m alt.) fins a la séquia de Llaurí, a la plana al·luvial del Xúquer.
L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla oliveres, ametllers, garrofers Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer 260 ha i de pous 540 ha La part més baixa és dedicada a l’arròs 300 ha, en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers 500 ha El poble 1207 h agl 2006, llauriners 14 m alt és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona pantanosa, convertida avui en…
monestir de Casserres
Vista del monestir de Casserres des del costat de llevant
© Fototeca.cat / A.Anguera
Monestir
Art romànic
Antic monestir benedictí (Sant Pere de Casserres) del terme de les Masies de Roda (Osona), a la part interior d’un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
El conjunt monàstic El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure els talls que els picapedrers van fer a la roca El primer que es va construir va ser un mur de contenció que reforçava el perímetre rocós sobre el qual s’havia d’assentar la nova construcció Una sèrie d’arcades servien per a ampliar la superfície d’assentament en els llocs on quedava massa estreta El fet que es construís directament damunt la roca, atesa la seva irregularitat, va provocar que en algun sector s’hagués de retallar…
baronia de Beniomer
Antic llogaret
Jurisdicció senyorial que comprenia l’antic lloc de Beniomer, al municipi de Llaurí (Ribera Baixa), annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni Vic, ambaixador de Ferran II, i convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.