Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Rafal
L’església de Rafal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.
El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa Les 145 ha de regadiu es nodreixen de les séquies Arellana i de San Bartolomé, completada la circulació amb l’assarb de Las Viñas, i són dedicades a horta cotó, cànem, carxofes, etc i als cítrics El cànem, en vies de desaparició, nodria encara el 1950 15 tallers d’espadar i rastellar Ha conegut un fort increment lligat al desenvolupament agrari Avui, l’estructura econòmica és equilibrada entre els sectors El poble 3 733 h 2006 13 m alt és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí El…
Almoradí

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.
El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot ametllers Les…
Oriola
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…