Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
Faura
Vista de l’església parroquial de Faura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura…
les Alcubles

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…