Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
riu de Millars
Riu
Afluent del riu Magre per l’esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de N a S el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova (Foia de Bunyol).
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…
Bunyol
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme comprèn l’alta vall del riu de Bunyol , afluent del riu Magre per l’esquerra, i a l’oest la capçalera del riu Millars és accidentat per la serra de Malacara 1118 m alt La vegetació natural, formada per pinedes, carrascar i pasturatges, ocupa unes 7000 ha L’agricultura de regadiu predomina sobre la de secà hom aprofita les aigües del riu de Bunyol i les de les nombroses fonts que hi ha al terme mitjançant séquies i basses Els conreus principals són els de cereals, vinya, arbres fruiters i oliveres L’explotació és majoritàriament directa Hi ha ramaderia bovina i porcina Al terme se…
la Foia de Bunyol
Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…