Resultats de la cerca

El 1260, Jaume I atorgà a Morvedre de poder prendre aigua de la séquia de Montcada mitjançant la séquia de l’Arrif , per tal de regar la part del terme més propera a l’horta de València aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya L’Arrif ha restat incorporat als regatges de la séquia major de Morvedre

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan…

De direcció general NW-SE, s’estén entre el coll de la Vinya 500 m alt, el Garbí 601 m, la mola de Segart 565 m, el Xocainet 437 m i el Picaio de Sagunt 367 m, separat aquest de la resta de la serralada pel coll de la Calderona 210 m, per on passa l’antic camí de València al monestir de Sant Esperit, bastit al centre del massís Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels s XVII al XIX Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic que limita pel nord el Camp de Túria, a l’oest del coll de la Vinya, més conegut, però, com a serralada…

El lloc havia desaparegut ja al s XV el seu nom s’ha conservat com a partida de l’horta morvedrina

És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han…

Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Saragossa

La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes…

És accidentat, al sector meridional i occidental, per la serra Calderona, coberta per boscs de pins 400 ha, on hi ha l’antic convent franciscà del Sant Esperit Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada a garrofers, vinya moscatell i vi, oliveres i ametllers El regadiu es localitza a l’horta de les vores del Palància i aprofita l’aigua del riu a través de la séquia major de Morvedre els principals conreus són el de tarongers i el d’arbres fruiters Hi té tradició l’apicultura uns 70 ruscs És centre d’estiueig El poble 1 611 h 2006, gileters o giletans 83 m alt és a la dreta del Palància L’…

S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha 405 ha de bosc i de…