Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Andilla

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és accidentat per la serra d’Andilla àrid contrafort de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, amb elevacions considerables La Veteta a 1 434m i La Peñaparda a 1 323 m La major part del terme és de terreny improductiu Els conreus són de secà cereals, vinya i oliveres La llenya terrera era explotada abans com a combustible per als forns de ceràmica de Manises i de Paterna Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 98% La ramaderia sobretot el bestiar cabrum ha disminuït des del 1945, que les muntanyes foren declarades d’utilitat pública La població…
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…
la Pobleta d’Andilla
Nucli
Poble i nucli més important del municipi d’Andilla (Serrans), a més d’un quilòmetre a l’W de la vila.
La seva parròquia és dedicada a santa Paula
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
la Bellida
Cim
Cim (1 510 m alt.) de la serra d’Andilla, entre els termes d’Andilla (els Serrans) i Sacanyet (Alt Palància).
les Alcubles

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…
Pardanchinos
Llogaret
Llogaret del municipi d’Andilla (Serrans), al sector meridional del terme.
Oset
Poble
Poble del municipi d’Andilla (Serrans), situat 6 km al SE del terme.
L’església parroquial és dedicada a la Immaculada Concepció
Las Peñas de Dios
Elevacions (1 163 m) calcàries i seques als municipis d’Andilla, Figueroles de Domenyo i la Iessa (Serrans).
els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis…