Resultats de la cerca

El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s XVIII, i després s’…

Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró Malgrat ésser…

Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…

És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha, arbres…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…