Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Pobla del Duc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al centre de la comarca, amb un relleu suaument ondulat i sense elevacions, drenat per torrents afluents del riu d’Albaida.
La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent…
Castelló de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el Comtat, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell, fins a les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló
o de Rafalgani.
Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de…
Terrateig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al SE de la comarca, al límit amb la Safor i amb el Comtat.
S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent del Vernissa L…
Montitxelvo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el Comtat.
El sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa, mentre que el sud s’eleva bruscament fins a 656 m alt, accidentat pels vessants nord-orientals de la serra de Benicadell La zona forestal una tercera part del terme és ocupada en bona part per pinedes El regadiu es limita a 33 ha hortalisses i blat, mentre que el secà és destinat sobretot a la vinya 370 ha, en bona part per a raïm de taula i a cereals, ametllers i garrofers El poble 608 h agl 2006, montitxelvans 267 m alt és al sector pla del terme L’…
Otos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1 024 m) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar (límit oriental) i el barranc de la Mata (en part, límit occidental).
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de Castelló del…
Salem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, al límit amb el Comtat, a la foia de Salem
, que forma la vall alta del riu Micena, afluent del riu d’Albaida.
El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al sector més pla…
la Vall d’Albaida
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva; cap de comarca, Ontinyent.
Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…
Rafalgani
Despoblat
Partida
Partida i despoblat del municipi de la Pobla del Duc (Vall d’Albaida), al límit amb el d’Otos, a la dreta del riu de Micena.
Sarient
Antic llogaret
Casa i antic lloc del municipi de Castelló de Rugat (Vall d’Albaida), en part al de la Pobla del Duc, Llutxent i Aielo de Malferit.
Torralba
Caseria
Caseria del municipi d’Otos (Vall d’Albaida), al N del poble, a la confluència dels rius d’Albaida i de Micena, centre de l’enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d’Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc.
Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al s XVI fou agregat a Otos