Resultats de la cerca

Fundada a mitjan s XVIII a l’antic emplaçament de Kamenskoje, sobre la riba dreta del Dnièper, és un important nucli industrial indústria pesant, de construcció de maquinària i electrometallúrgica Port fluvial i nus ferroviari

Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica

Ciutat portuària al Don, té sobretot indústria alimentària Conserva restes d’una fortalesa turca

La capital és Užhorod Correspon a la Rutènia Carpàtica Rutènia

Centre huller de la conca del Donbass, té una facultat de l’institut politècnic de Donec'ke i escola de mines Anomenada antigament Cist'akovo, el 1964 rebé el nom actual en record del comunista francès Maurice Thorez

Situada a la riba del riu Už, afluent del Tisza, hi ha indústries de la fusta, lleugeres i alimentàries Centre d’ensenyament superior, té teatre, museu i pinacoteca en un castell del s XV, restaurat Fundada als s VIII-IX, passà posteriorment a Hongria El 1919 passà a Txecoslovàquia i del 1945 al 1991, a l’URSS, juntament amb la Rutènia Carpàtica

Té indústries mecàniques, metallúrgiques, alimentàries i tèxtils Hi ha institut agrari

La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…

La capital és Luc'ke

Poblada per eslaus, a les acaballes del s X fou incorporada al principat de Kíev, i al final del XII, unida al ducat de Galítsia, esdevingué independent El 1240 sofrí l’escomesa dels mongols, i des del començament del s XIV, d’una manera progressiva, Lituània hi establí el seu domini amb l’oposició de Polònia, que també la cobejava La disputa es resolgué el 1386, en constituir-se l’estat lituanopolonès Els repartiments de Polònia del 1793 i el 1795 atribuïren a Rússia quasi tota la Volínia el tractat de Riga 1921 la dividí entre Polònia i l’URSS i el 1939 la Volínia polonesa fou ocupada per l…