Resultats de la cerca

Port fluvial, és també un dels centres de siderúrgia i de metallúrgia no ferrosa i energètic més grans d’Ucraïna Té fàbriques químiques de carbó de coc, de materials abrasius, d’automòbils, de transformadors, etc La base energètica és l’estació hidroelèctrica del Dnièper Té institut mecànic, pedagògic i de medicina i filials de l’institut metallúrgic de Dnipropetrovs’k i de comerç de Donec'k Fundada el 1770 com a fortalesa amb el nom d’ Aleksandrovsk , el 1921 canvià el nom per l’actual, que recorda els cosacs zaporoges , els quals tenien el quarter general a l’illa de Khortica,…

Antic centre comercial, amb undústria limentària i artesana, actualment té també fàbriques d’aparells electrotècnics i d’eines i indústria química Té institut pedagògic i de medicina i diverses escoles tècniques Hi ha un museu etnològic i diversos teatres

Té fàbriques de reactius químics, de construccions de formigó i indústries alimentàries

Situada a lariba del Bulavin, fou creada el 1883 arran de l’explotació dels jaciments de carbó del Donbass i és un important centre miner

Situada a la riba del Seret, afluent del Dnièster, té indústria, sobretot alimentària i lleugera, fabricació de maquinària agrícola, formigó, porcellana, etc Hi ha institut politècnic i d’economia

Fundada a mitjan s XVIII a l’antic emplaçament de Kamenskoje, sobre la riba dreta del Dnièper, és un important nucli industrial indústria pesant, de construcció de maquinària i electrometallúrgica Port fluvial i nus ferroviari

Situada a lariba del riu Teterev, afluent del Dnièper, és un nus molt important de comunicacions Té indústria de la fusta, lleugera, alimentària i de construccions mecàniques Hi ha també fabricació d’instruments musicals, especialment acordions Fundada al segle IX, fou saquejada pels tàtars el 1240 i cobejada posteriorment pels polonesos, els lituans, els turcs i els russos

Situada a lariba del riu Už, afluent del Tisza, hi ha indústries de la fusta, lleugeres i alimentàries Centre d’ensenyament superior, té teatre, museu i pinacoteca en un castell del s XV, restaurat Fundada als s VIII-IX, passà posteriorment a Hongria El 1919 passà a Txecoslovàquia i del 1945 al 1991, a l’URSS, juntament amb la Rutènia Carpàtica