Resultats de la cerca

Situada a les vores del Bug meridional, té extracció de carbó i fàbriques d’articles electromecànics i de formigó Hi ha escola de medicina i d’electromecànica i una filial de l’escola de mines

Situada a les vores del Gnylop'at’, a la conca del Dnièper Té construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Conserva la fortalesa-monestir del segle XVII

És situada al NE de L’viv, a les vores del riu Ustje de la conca del Prip'at’ Construccions mecàniques i indústries metallúrgiques Central nuclear Té dos instituts superiors i escoles tècniques

Port a les vores del riu Styr, afluent del Prip'at’, té fàbriques d’automòbils, d’aparells de precisió, d’accessoris elèctrics, destilleries, etc Té diverses escoles tècniques especialitzades i un museu etnològic

Situada a les vores del riu Ros’, a la conca del Dnièper, és un centre industrial i cultural important fàbriques de maquinària, de pneumàtics, de mobles, molins de farina Té un institut d’agricultura i una escola de medicina També hi ha balnearis

Situada a les vores del riu Ingulec, fou fundada al segle XVIII com a fortalesa Té extracció de carbó i briquetatge de lignit, fàbriques de grues i reparacions mecàniques Hi ha un departament de l’Institut de Mines i cinc escoles especialitzades

Situada a les vores del riu Bakhmut, de la conca del Don, fou fundada al segle XVI És un gran centre d’extracció de sal gemma, a més de producció de materials per a la construcció i fàbriques d’elaboració de metalls preciosos Hi ha un institut d’investigació de la indústria de la sal i un museu geològic

Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic