Resultats de la cerca
Es mostren 6308 resultats
Sant Onofre de Museros
Convent
Antic convent dominicà del municipi de Museros (Horta del Nord), a l’W del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre
.
Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants en fou prior Lluís Bertran Fou noviciat i casa d’estudis de l’orde
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
Sant Isidre de Benaixeve
Poble
Poble del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), al límit amb el de Bétera (Camp de Túria), format pels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaçats després del 1950 a causa de la inundació de llur terme per les aigües del pantà de Benaixeve.
Les edificacions són totes de nova planta i els pobladors parlen una mescla de català i castellà
Parvān
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Chārīkār 25 117 h est 1982
Qondūz
Riu
Riu de l’Afganistan septentrional (400 km).
Neix al vessant N de l’Hindu Kush Prop de la confluència amb l’Amudarja hi ha les ruïnes de l’antiga ciutat homònima i la ciutat homònima actual, mercat agrícola
Qandahār
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan (47 676 km2; 597 954 h [est 1982]).
La capital és Qandahār
Qandahār
Ciutat
Ciutat d’Afganistan.
Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81
el Puig de Santa Maria
El monestir del Puig a la vila del Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector nord de la comarca.
S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…
monestir del Puig
Monestir del Puig
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Monestir mercedari (Santa Maria del Puig) del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord).
Fou fundat sobre l’església feta construir 1238 per Jaume I i donada 1240 a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I 1135 i Pere I 1190 havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre els segles XVI i el XVIII l’actual edifici monacal Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835 el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la…