Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
l’Horta
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca), situat al nord de la ciutat, al camí des Port, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.
L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937
l’Horta de l’Oest
Comarca de l’Horta, situada a ponent de València, vigent fins l’1 de gener de 2023.
Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hom troba el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Formaven l’Horta de l’Oest els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i…
Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de…
Manises
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta del Túria (límit septentrional del terme) i accidentat al sector occidental pels primers turons (100 m alt.) que dominen la plana al·luvial del Túria.
L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…
Catarroja
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
Silla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Baixa, que s’estén en un territori pla a ponent del sector nord de l’Albufera.
L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha…
Felanitx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la costa SE de l’illa.
El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions…
Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…
Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…