Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Panevėžys
Ciutat
Ciutat de Lituània, a les vores del riu Nevežys.
Important nus de comunicacions, té indústries tèxtils, de compressors, del vidre, etc
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Santa Anna d’Albal
Santuari
Santuari del municipi d’Albal (Horta del Sud), al cim d’un tossal, a l’W del terme, a l’indret on passa la séquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del s XV
el Realó
Partida
Partida del municipi de Picassent (Horta del Sud), al límit amb el terme d’Alcàsser, al N de la vila.
Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera
Ravissanxo
Llogaret
Casa i antic llogaret del municipi d’Alfafar (Horta del Sud), prop de Llocnou de la Corona.
La séquia de Ravissanxo , que limita aquest terme amb el de Massanassa, rega les marjals properes a l’Albufera
Klaipeda
Ciutat
Ciutat de Lituània.
Port a la mar Bàltica Indústria pesquera, de construccions i reparacions navals, tèxtil i de la fusta
Lituània
Estat
Estat de l’Europa septentrional que limita amb Letònia al N, amb Bielorússia a l’E i S, amb Polònia al S i amb Rússia i la mar Bàltica a l’W; la capital és Vílnius.
La geografia El relleu és pla, amb petites elevacions a l’E i a l’W, típiques del relleu glacial El clima és de transició, de marítim a continental la temperatura mitjana al gener és de -4,8°C i al juliol de 7,2°C les precipitacions són de 630 mm anuals Els sòls són de podzol, i quasi un 6% són pantanosos El riu més important és el Nemunas Neman, amb els seus afluents el Neris, el Nevézis, el Dubisa, el Merkys, el Minia i el Šešupe a l’hivern tots es glacen tres mesos El Nemunas és navegable des de Kaunas fins a la desembocadura A Lituània hi ha uns 3000 llacs, quasi tots d’origen glacial,…
Kaunas
Ciutat
Ciutat de Lituània.
Situada a la desembocadura del Šventoji en el Nemunas, té port fluvial i és un nucli industrial i un nus ferroviari i de carreteres Hi ha indústries metallúrgica, alimentària, tèxtil i de la fusta És un centre cultural ja en parlen els annals del començament del s XI En 1920-44 fou capital de la Lituània independent Després de l’annexió d’aquest territori a l’URSS 1945, formà part de la RSS de Lituània fins el 1991