Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
baronia d’Alcàsser
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’ Alcàsser
(Horta del Sud).
Fou concedida el 1443 a Joan Català i Sanoguera Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment
Alcàsser
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat en una plana regada, en part, amb aigua de la séquia reial del Xúquer i, principalment, de la font de Ninyerola i del subsol.
La meitat del terme municipal és dedicat al conreu de tarongers i a l’horta baixa l’àrea d’aquesta augmenta contínuament, després de les gelades de l’any 1956 La resta és ocupada pels conreus de secà garrofers, oliveres, vinya de moscatell i ametllers La terra de conreu, que és molt repartida, és explotada directament pels propietaris La ramaderia i una determinada activitat industrial serradora, mobles, etc completen les activitats econòmiques La població s’ha doblat des del 1900, amb un fort creixement entre els anys 1960-80 La vila 8 505 h 2006, alcassers 29 m alt és situada a la dreta del…
Alaquàs
Castell d’Alaquàs
© Ajuntament d’Alaquàs
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit entre el secà i el regadiu.
La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…
Catarroja
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…