Resultats de la cerca

La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als municipis de Sant Antoni de Portmany i de Sant Josep de sa Talaia

Fou creada a principis dels anys setanta

De NW a SE, els accidents principals són les cales en Gossalba i Murta, l’illa de Formentor a la sortida de la cala Pi de la Posada, les platges de Formentor i Caló, la punta de l’Avançada i, a l’altra riba del fons de la badia, la punta de Manresa La superfície és d’uns 50 km 2 , amb més de 10 km de llargada Les amplàries oscillen entre els 8,2 km que separen els caps de Formentor i es Pinar i els 3,9 que van de la punta de l’Avançada, que arrecera el port de Pollença, a la de Manresa Entre aquestes puntes i seguint a uns 2 km parallela el litoral del fons de la badia…

La seva costa és força baixa i forma quatre cales el port Nou, el port Vell, cala Bona i cala Millor

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc i aigua avall, la vall deSantuïri Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira

Limitada al sud pel cap de cala Figuera , promontori que constitueix l’extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera del 1580 i per un far

Dins el seu territori hi fou construïda la colònia de Sant Pere d’Artà Donà nom al cap de Ferrutx , límit oriental de la badia d’Alcúdia, que forma l’extrem septentrional de la península d’Artà

Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt