Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cartoixa de Valldemossa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Cartoixa,_Valldemossa.jpg)
Aspecte de la cartoixa de Valldemossa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antiga cartoixa (Jesús Natzarè) de la vila de Valldemossa (Mallorca) fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç de Mallorca vers el 1321.
El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835,…
Valldemossa
Vista de Valldemossa i de la cartoixa de Jesús de Natzarè, coneguda com a cartoixa de Valldemossa
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa , on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia 927 m i el puig de Fontanelles 874 m alt al límit amb Bunyola E hi ha el puig de na Fàtima 650 m, i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles S, és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa , d’un gran radi…
Portaceli
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.
És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci Ferrer, que…
la Pobleta de Portaceli
Masia
Masia i antic llogaret del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al vessant meridional de la serra de Portaceli, construït a la fi del s XIV per l’orde del Cister.
Havia estat possessió de la cartoixa de Portaceli Es despoblà a la fi del s XV i en restà només el castell de la Pobleta , transformat al s XIX en una explotació agrícola privada
Son Sardina
Barri
Barri residencial del municipi de Palma (Mallorca), al N de la ciutat, entre les carreteres de Valldemossa i de Sóller.
Inicialment era un nucli de cases disperses de la parròquia de Sant Jaume de Palma el 1721 fou acabada l’església a la qual hom afegí un campanar semblant al de la cartoixa de Valldemossa i el 1913 esdevingué parròquia una nova església fou construïda en 1926-29
serralada de Portaceli
Serralada
Serralada del País Valencià, a cavall de les comarques del Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l’Horta.
Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…
la Torre de Portaceli
Masia
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli, dins l’actual municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
És coneguda pels seus vins i olis Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic
Serra de Portaceli
Serra de Portaceli
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serralada de Portaceli
(els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m).
El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4 000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1 200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del s XVIII des del començament del s XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…
castell de Bellver
El castell de Bellver construït al segle XIV per ordre de Jaume II de Mallorca
© B. Llebaria
Castell
Castell situat a 2,5 km de Palma (Mallorca), a l’oest, sobre un turó cobert de bosc de pins, dominant la costa.
Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora Les obres començaren vers el 1300 La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la baixa i d’…
la Casablanca
Antiga granja de la cartoixa de Portaceli, al municipi de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), al nord de la vila.