Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Peguera
Antiga possessió i actual centre turístic del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al N de la cala de Santa Ponça: platges de Torà o platja Gran, de Palmira, de la Romana o dels Morts i, prop del cap Andritxol, cala Fornells.
El 1981 tenia 3519 h, amb unes 9000 places turístiques 70 establiments hotelers i 699 apartaments distribuïts en 35 blocs L’església parroquial 1966, dedicada al Sant Crist, és presidida per una talla de fusta de Crist crucificat que fou trobada —només el tors, molt deteriorat i que posteriorment fou restaurat i completat— a la platja de Torà el 1937 s’independitzà de la de Capdellà el 1967 En aquest indret Jaume I establí el campament abans de la batalla de Santa Ponça 1229 i també hi desembarcà Pere III el 1343
sa Pedrissa
Història
Antiga torre de defensa, més coneguda amb el nom de torre de Deià (Mallorca).
sa Pedra Sagrada
Capella
Capella del terme de Calvià (Mallorca), entre el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa.
Lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229 La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de Mossèn Antoni Maria Alcover
torre d’en Pau
Història
Antiga torre de defensa de la costa, dins el municipi de Palma (Mallorca), a l’indret de l’actual nucli des Coll d’en Rabassa.
En 1891-98 hi fou construït un fort
la Pau
Ermita
Ermita que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, dins el terme municipal de Santa Maria del Camí (Mallorca), al SE de la vila.
És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu
la Pau
Església
Església de la Mare de Déu de la Pau, nom que prengué l’antiga església parroquial de Castellitx, dins el municipi d’Algaida (Mallorca).
Pastoritx
Possessió del municipi de Valldemossa (Mallorca), a l’extrem oriental del municipi, al centre de la vall de Pastoritx, capçalera del comellar de l’Infern.
torrent de Pareis
El torrent de Pareis a la seva desembocadura
© Fototeca.cat
Barranc
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, a Mallorca, dins el municipi d’Escorca, format per la unió dels torrents del gorg Blau
i de Lluc, sota el puig de Cosconar.
S'obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra Joaquim Mir, que hi visqué tot sol ~1901-03, hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals Per la seva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca
torre dels Paraires
Història
Antiga torre de defensa del port de Portopí, al SW de Palma (Mallorca), dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs.
Una cadena tancava de nits el port, ja al s XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarantenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom de torre de Paraires Fou declarada monument nacional el 1876
es Pantaleu
Illa
Illa de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi d’Andratx, davant el nucli de Sant Elm, al sud del freu de sa Dragonera.
El 1234 fou donada, igual com aquesta altra illa, a Bernat Basset