Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
baronia de Gotor
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1250 a l’anomenat infant
Jaume de Mallorca, fill del valí almohade de Mallorca Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī (mort el 1229), el qual es casà vers el 1234 amb Eva d’Alagón i Martínez de Luna.
El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón
Gotmar
Urbanització
Possessió i urbanització del municipi de Pollença (Mallorca), dins el nucli del Port de Pollença, a l’est de la vall de Bóquer.
torre de na Gosta
Història
Antiga torre de defensa (63 m) de la costa meridional de Mallorca (Santanyí), prop del cap de ses Salines.
cala en Gossalba
Cala
Cala de la costa meridional de la península de Formentor, a llevant de cala Murta.
es Goret Vell
Caseria
Caseria en curs de despoblament del municipi de Santanyí (Mallorca), al N de la vila.
Ginyent
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Jaume) dins l’actual municipi d’Alcúdia (Mallorca), al sud-oest de la ciutat, fundada al temps de la conquesta catalana (s XII), els habitants de la qual es traslladaren el mateix segle a l’actual nucli de la ciutat, igualment com la parròquia.
les Gimnèsies
Nom donat pels grecs a les Balears majors (Mallorca i Menorca).
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…
cala Lledó
Cala
Cala de la costa oriental de sa Dragonera (Mallorca), que fa la funció de port de l’illa.
És un dels llocs habitats i conreats Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica
cap des Llebeig
Cap i promontori (128 m alt.) al punt més meridional de sa Dragonera (Mallorca).
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular Prop seu hi fou construït un far que allarga 34 milles, inaugurat el 1910