Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
s’Algar
Cala
Cala de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Felanitx, al N de Portocolom.
Algaida
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda La…
serra d’Alfàbia
Vista dels vessants orientals de la serra d’Alfàbia, el massís més alt de la serra de Tramuntana, de Mallorca
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la serra de Tramuntana, a Mallorca, entre Sóller (al N) i Bunyola i Orient (al S), es Teix (a l’W) i l’Ofre (a l’E), amb una altitud màxima de 1 068 m.
Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa
Alfàbia
Possessió del terme municipal de Bunyola, situada en una vall, al SW de la serra d’Alfàbia
, sota el coll de Sóller.
Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits posteriors i…
Alenzell
Possessió del terme municipal de Vilafranca de Bonany (Mallorca), situada al SW de la vila, a la dreta del torrent de Boscana.
Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d’Alenzell
punta de na Cerdana
Promontori de l’extrem occidental de la badia de Peguera (terme de Calvià), a Mallorca, a l’est del cap Andritxol.
cel·la de Ternelles
Antiga cel·la de Ternelles (Mallorca).
Existent ja a mitjan segle XIV es trobava sobre uns penyals, prop el castell del Rei, i el 1372 era habitada per fra Nicolau Toralla Entre el 1408 i el 1417 l’ermità biscaí fra Joan edificà, amb l’ajuda dels jurats de Pollença, una nova cella a la vall de Ternelles, on es venerà des del 1533 la Mare de Déu de la Misericòrdia Sempre sota la vigilància i protecció dels jurats fou restaurada el 1548 i reparada en altres ocasions, i estigué habitada per ermitans A mitjan segle XIX s’hi installaren tres llecs framenors, que el 1897 es traslladaren a l’ermita del Sant Crist o del Remei El 1900 un…
serra del Cavall Bernat
Serra
Serra (875 m alt.) del terme de Pollença (Mallorca), una de les primeres alineacions del conjunt de direcció NE-SW, que constitueix el promontori coronat pel cap de Formentor.
Molt escarpada a ponent, es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç
Caubet
Antiga possessió del municipi de Bunyola (Mallorca), convertida el 1945 en sanatori antituberculós ( sanatori de Caubet
) pel mecenatge de Joan March i Ordinas, del qual, a la seva mort, prengué el nom.
cap de Catalunya
Cap
Promontori (290 m) del terme de Pollença a l’W del cap de Formentor, del qual és separat per la cala Figuera.