Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
morro de sa Vaca
Vista des del mar del morro de sa Vaca, Mallorca
© Corel / Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca, dins el municipi d’Escorca, que forma un promontori de 200 m alt., a llevant de la badia de sa Calobra.
Ullaró
Llogaret
Llogaret del municipi de Campanet (Mallorca), a l’E de la vila.
Era una possessió dels comtes de Montenegro
Turixant
Antiga possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des Gorg Blau, dita la vall de Turixant
.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt l’antiga casa i Turixant de Baix ja vora l’esmentat torrent S'hi estatja el venerat Crist de Turixant
Tuent
Antic llogaret
Antic lloc, del municipi d’Escorca (Mallorca), vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel NE per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets
la Trinitat de Valldemossa
Ermita
Convent
Ermita i convent d’ermitans, del municipi de Valldemossa (Mallorca), prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.
Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’erecció…
platja des Trenc
Platja
Platja de la costa meridional de Mallorca, dins el municipi de Campos (Mallorca), entre la punta de ses Covetes i l’illot de na Gavina.
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
es Tossals Verds
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), al S del terme, a la capçalera de la vall d’Almedà, sota el puig des Tossals (1 048 m alt.), a la serra de Tramuntana.
cala Torta
Cala
Cala de la península d’Artà (Mallorca), al límit amb el terme de Capdepera.
camí des Torrers
Història
Camí, originari dels s. XVI i XVII, que seguia la costa de Mallorca tot enllaçant les diverses talaies o torres de defensa.