Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després,…
els Òrfens
Església
Medicina
Antic hospital per a nens orfes fundat al s XIV fora els murs de Palma (Mallorca), vora l’església i hospital de Santa Caterina.
Era servit per ermitans i administrat per priors preveres A la capella era venerada la Mare de Déu dels Òrfens
port de ses Olles
Cala
Cala del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al N de la ciutat, a l’extrem sud de la badia de Pollença.
l’Olivar
Església
Convent
Antic convent de clarisses, actual església del poble de s'Esgleieta, dins el municipi d’Esporles (Mallorca).
Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca
puig d’Ofre
Cim
Cim (1 090 m) de la serra de Tramuntana (Mallorca), a l’extrem del pla del Cúber, al SW del municipi d’Escorca, entre els de Sóller i de Bunyola.
El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre 890 m alt a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
cala Magraner
Cala Magraner
Mike Bean (CC BY 2.0)
Cala
Cala de la costa oriental de Mallorca, dins el terme de Manacor, al N de cala Murada.
es Magaluf
Platja
Cala
Cala i platja de Calvià (Mallorca), al sector occidental de la badia de Palma, a ponent de la punta de sa Torre Nova.
Davant hi ha l’illa de sa Porrassa Entre la platja i les salines des Salobrar ha sorgit una important urbanització turística
ca Madò Pilla
Hostal
Antic hostal del municipi de Valldemossa (Mallorca), a la carretera de Deià, damunt el caló de s’Estaca.