Resultats de la cerca

Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2834 ha Predominen els cereals 1790 ha i els fruiters 1035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats, fusteria La…

Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416 km de costa La geografia El clima…