Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
cap de Menorca
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca, dins el terme municipal d’Alcúdia, a la península del cap des Pinar, al S d’aquest cap.
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou…
Santa Catalina
Barri
Barri de Palma (Mallorca), situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada.
Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es…
cap des Freu
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, dins el municipi de Capdepera
, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori.
En aquest punt la costa de la península d’Artà canvia la direcció SW-NE per SE-NW
cavalleria de Tanca
Història
Terreny situat a Muro de Mallorca (Mallorca ), que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol
castell de Santueri
Castell
Castell del municipi de Felanitx (Mallorca), al cim escarpat del puig de Santueri
(402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al SE de la ciutat, al S mateix del puig de Sant Salvador.
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…
son Bauló
Antiga possessió del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca), prop del poble de Can Picafort, a poca distància de la costa.
Actualment és subdividida son Bauló de Dalt, sont Bauló de Baix El torrent de son Bauló que neix prop de Santa Margalida i desemboca a la mar, a l’est de Can Picafort, passa a llevant d’aquest indret
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
mola d’Andratx
Promontori de la costa occidental de Mallorca, dins el terme municipal d’Andratx, situat a la part meridional del port d’Andratx.
És el cap més avançat d’aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare Tot i que té una altitud inferior a d’altres promontoris situats al mateix sector 110 m, és limitat per penya-segats
cruis de cap de Ferrutx
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic proper a la població d’Artà (Mallorca). El material fossilífer apareix en una bretxa damunt d’un sòcol de calcàries triàsiques.
En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies Mpepgonellae , la més primitiva del Pliocè inferior, i Mkopperi , del Pleistocè inferior