Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Valldemossa
Vista de Valldemossa i de la cartoixa de Jesús de Natzarè, coneguda com a cartoixa de Valldemossa
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa , on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia 927 m i el puig de Fontanelles 874 m alt al límit amb Bunyola E hi ha el puig de na Fàtima 650 m, i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles S, és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa , d’un gran radi…
sa Torre
Barri
Barri de Felanitx (Mallorca), sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.
pedrera de s’Ònix
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre…
Coanegra
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca), de població disseminada, esmentat encara com a caseria al s XIX.
Situat al comellar de Coanegra , vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins dels termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra , que aflueix, per l’esquerra, al torrent Gros
es Pinar
Zona residencial de Palma (Mallorca), sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l’indret conegut com sa caseta d’En Plata, a 2 km de Son Rapinya.
castell del Temple
Castell
Antic castell de Palma (Mallorca), conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat.
Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou…
Artà
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d’Artà fins a la desmembració, al començament del s XIX, dels de Capdepera i de Son Servera.
cavalleria de Vernissa
Història
Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial s XVI als Puigdorfila, i després s XVII als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca
Ginyent
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Jaume) dins l’actual municipi d’Alcúdia (Mallorca), al sud-oest de la ciutat, fundada al temps de la conquesta catalana (s XII), els habitants de la qual es traslladaren el mateix segle a l’actual nucli de la ciutat, igualment com la parròquia.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina