Resultats de la cerca

Existent ja al s XVIII, el 1802 hi fou fundada l’església i erigida en vicaria dependent de la parròquia de Santa Creu El 1813 s’inicià la construcció d’una nova església, i el 1913 fou creada la parròquia

Foren descobertes per Pere Caldentey, llur propietari, que les acabà d’explorar el 1907 Tenen una llargària màxima en línia recta de 100 m, però llur articulació arriba a donar uns 1 000 m de recorregut Aquesta formació és interrompuda per un enfonsament de la volta en forma de dolina de 50 m de profunditat, anomenat cova des Tomasos, on existia una pedrera de roca calcària espàtica concrecionada Són característiques les estalactites arborescents en forma de ganxo, fenomen del qual encara no hi ha una explicació satisfactòria Les coves són visitades pels turistes juntament amb les coves del…

Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’…

El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel, que en forma el límit oriental La vegetació natural és formada principalment per pinedes i alzinar La superfície conreada és d’unes 500 ha Al secà hom conrea cereals, i al regadiu arbres fruiters i hortalisses Hi predomina el règim d’explotació directa La ramaderia és especialment de bestiar porcí Hi ha una fàbrica de plàstic Hi és tradicional la fabricació de culleres i esquelles El poble 792 h agl i 134 h diss 1996, bugerrons 102 m alt, aturonat, és al voltant de l’església…

La seva costa és força baixa i forma quatre cales el port Nou, el port Vell, cala Bona i cala Millor

Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita del terme de Campos un centre de turisme i estiueig

Forma un espadat damunt la mar, limitat pel morro de Bordils on s’assenta la torre de Lluc i el morro d’en Llobera

Molt escarpada a ponent, es prolonga damunt la mar donant lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç