Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
colònia de Son Mendívil
Colònia industrial
Antiga colònia agrícola del municipi de Llucmajor (Mallorca), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil).
El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes
Establiments
Vila i antic municipi incorporat el 1919 a Palma, Mallorca, (fins el 1837, que esdevingué independent, havia pertangut a Esporles), situat al raiguer de la serra de Tramuntana.
Té l’origen en la parcellació de les possessions de son Rullo i de Bunyolí El nucli primitiu, Establiments Vells , depengué eclesiàsticament de Bunyolí fins el 1913, que esdevingué parròquia l’edifici fou consagrat el 1768 i fou vicaria in capite des del 1772 el nucli d' Establiments Nous és situat al nord del primer Els conreus tradicionals són l’olivera, els cereals, els garrofers i l’ametller Actualment, i gràcies a la proximitat de Palma, hi han proliferat les residències secundàries Dins el terme hi ha la possessió de son Berga, amb notables jardins, de la família Quint-Zaforteza
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
illa des Conills

El far de l’illa des Conills
maymonides (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de Cabrera (112 m alt.; 1,5 km2).
Les costes són baixes, excepte el penya-segat des Blanquet, a l’est, i el des Penyalar, a l’oest A causa d’una falsa lectura d’un text de Plini hom cregué que Anníbal havia nascut a l’illa Tiquadra, identificada sense fonament amb aquesta illa, en la qual, a més, hom ha cregut que hi havia hagut un temple dedicat a Juno, a causa d’una mala lectura d’Estrabó feta per Joan Binimelis segle XVI
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació
Alenzell
Possessió del terme municipal de Vilafranca de Bonany (Mallorca), situada al SW de la vila, a la dreta del torrent de Boscana.
Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d’Alenzell
Bànyols
Possessió del terme municipal d’Alaró (Mallorca), a l’esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell.
Havia estat una alqueria en època islàmica a la darreria del s XVIII conservava encara una mesquita
es Palmer
Caseria
Possessió i caseria del municipi de Campos (Mallorca), al sud de la vila, prop del balneari de Sant Joan de la Fontsanta.
Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí La possessió fou el centre del marquesat des Palmer
cavalleria d’en Torrella
Història
Possessió o alqueria concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella.
A la primeria del s XVII passà als Ferrer de Santjordi Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí
s’Alqueria Roja
Caseria
Caseria i antiga possessió del terme municipal de Campos (Mallorca), situades a l’W de la vila.
Era una finca parcellada a partir del s XVI el 1789 havia esdevingut ja una petita agrupació de sis cases
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina