Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
torrent de Pareis
El torrent de Pareis a la seva desembocadura
© Fototeca.cat
Barranc
Curs d’aigua de la serra de Tramuntana, a Mallorca, dins el municipi d’Escorca, format per la unió dels torrents del gorg Blau
i de Lluc, sota el puig de Cosconar.
S'obre pas per un profund engorjat vers la cala de sa Calobra Joaquim Mir, que hi visqué tot sol ~1901-03, hi realitzà una de les seves sèries pictòriques principals Per laseva bellesa ha esdevingut un dels centres d’atracció turística de la costa septentrional de Mallorca
sa Torre
Barri
Barri de Felanitx (Mallorca), sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.
ses Cadenes
Barri
Barri forà de Palma (Mallorca), a l’extrem oriental del terme, al nord de s’Arenal, nucli turístic al que deu la seva expansió actual.
És conegut també amb el nom de Los Ángeles
colònia de Son Mendívil
Colònia industrial
Antiga colònia agrícola del municipi de Llucmajor (Mallorca), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil).
El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes
s’Estaca
Possessió del terme de Valldemossa (Mallorca), damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria, Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
catedral de Mallorca
Interior de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Mallorca, situat entre el palau episcopal i l’Almudaina, d’una llargària de 109 metres.
Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció del s XIII al XVI, sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu L’inici de l’obra és desconegut Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I 1229, hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV La darrera clau de la catedral actual fou collocada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601 El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral el 1904, per iniciativa del…
ca s’Amitger
Possessió del terme municipal d’Escorca (Mallorca) que formà part de l’alqueria de Lluc, situada vora el monestir de Lluc, al qual pertany des de la seva fundació.
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina