Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
es Palmer
Caseria
Possessió i caseria del municipi de Campos (Mallorca), al sud de la vila, prop del balneari de Sant Joan de la Fontsanta.
Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí La possessió fou el centre del marquesat des Palmer
Solleric
Possessió del municipi d’Alaró (Mallorca), just al límit amb el de Sóller, al vessant de sud-est de la serra de Tramuntana (puig de l’Ofre, 1191 m alt.).
Situat a la capçalera del torrent de Solleric , curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali per això és nomenat també torrent de Biniali , Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca La casa en època musulmana era anomenada Xular Fou el centre del marquesat de Solleric
Sant Martí d’Alenzell
Possessió del municipi de Vilafranca de Bonany (Mallorca ), al S i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers Després de l’extinció de l’orde dels templers 1312, passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l' honor de Sant Martí d’Alenzell , origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell , i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i…
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Bonany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, en es Pla.
La seva topografia és simple, com a terme típic des Pla, format de materials miocènics o oligocènics que originen sòls de bona fertilitat El torrent de sa Penya, que desguassa a llevant en el de son Vaquer, porta, com aquest darrer, aigua subàlvia relativament aprofitada La rompuda agrícola ha deixat el terme sense bosc hi resten 2 ha de pins i 145 de garrigaEls conreus, que ocupen el 87,7% de la superfície, són principalment de secà Destaquen els cereals 1 308 ha, amb rendiments de blat relativament alts, seguits de les figueres, en franca regressió, ocupen 439 ha, els ametllers 156 ha, els…