Resultats de la cerca

De NW a SE, els accidents principals són les cales en Gossalba i Murta, l’illa de Formentor a la sortida de la cala Pi de la Posada, les platges de Formentor i Caló, la punta de l’Avançada i, a l’altra riba del fons de la badia, la punta de Manresa La superfície és d’uns 50 km 2 , amb més de 10 km de llargada Les amplàries oscillen entre els 8,2 km que separen els caps de Formentor i es Pinar i els 3,9 que van de la punta de l’Avançada, que arrecera el port de Pollença, a la de Manresa Entre aquestes…

És un antic nucli d’estiueig sorgit a partir del 1860

Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…

El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…