Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
punta de ses Portes
Un dels dos caps, el més oriental, de l’extrem meridional d’Eivissa, on hi ha l’antiga torre de ses Portes, de guaita i defensa..
es Port des Torrent
Cala
Cala de Sant Josep de sa Talaia, a l’illa d’Eivissa, fins on arriba el seguit d’urbanitzacions i d’hotels que tenen el centre a Sant Antoni de Portmany, però que pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia, dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
es Port de Sant Miquel
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Miquel, que es considera que també comprèn es Pla Roig.
És la venda on hi ha l’església El port al qual fa referència el nom de la venda és el port de Sant Miquel de Balansart o de Balansat
Porroig
Porroig
Juan de la Puente (CC BY-NC 2.0)
Cala
Cala situada al S d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, tancada pel S per la punta de Porroig, a ponent de cala Jondal.
Porrals
Partida
Venda del municipi de Sant Joan Labritja, dins la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
illa des Porcs
Illa
Illot de les Pitiüses, just al N de s’Espalmador, que forma part del municipi de Formentera.
Hi ha la casa i el far d’en Pou 21 m alt
es Pla Roig
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
ses Planes
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
illa Plana
Illa
Antiga illa d’Eivissa d’uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal.
Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa
es Pla de Vila
Història
Un dels quartons d’Eivissa constituït pel pla que envolta la capital; la seva jurisdicció fou repartida entre els senyors dels altres quartons.
Fou una continuació del terme de l’Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot