Resultats de la cerca
Es mostren 6318 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Roman
Ciutat
Ciutat del judeţ de Bačau, a Moldàvia, Romania.
Situada vora el Vltava, és un nucli industrial indústria metallúrgica, alimentària i materials de construcció
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
Prahova
Divisió administrativa
Judeţ de Romania.
La capital és Ploieşti 215 500 h 1983
Salona
Ciutat antiga
Antiga colònia de la Dalmàcia (prop de l’actual llogaret de Solin, a la República de Croàcia), centre de convenis mercantils entre els elements indígenes, els colonitzadors grecs i els comerciants romans.
Durant l’Imperi, fou capital de la província romana de la Dalmàcia Comunicada amb les mines de ferro de Bòsnia, el seu port tingué un tràfic comercial molt gran Seu d’una antiga comunitat cristiana, que adquirí un notable desenvolupament, fou envaïda al s VII pels àvars i després pels eslaus
Sǎlaj
Divisió administrativa
Judeţ de Romania.
La capital és Zalǎu 67 403 h est 1990
Rîmnicu-Vîlcea
Ciutat
Capital del judeţ de Vîlcea, Romania, vora l’Olt.
Indústria de la fusta i de productes químics
Rijeka
Ciutat
Ciutat de la república de Croàcia, a l’E de la península d’Ístria.
Principal població portuària de Croàcia, té diverses indústries de paper, de fabricació de motors i d’elaboració de tabacs i refineries de petroli Arquebisbat catòlic Té aeroport Al s XIII, sota domini venecià, rebé el nom italià de Fiume, amb el qual ha estat coneguda fins als temps moderns
Reşita
Ciutat
Capital del judeţ de Caraş-Severin, al Banat, Romania.
Situada en els contraforts dels Alps de Transsilvània, és un dels principals centres industrials de Romania centre metallúrgic té fàbriques de turbines, generadors i locomotores