Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Volta Negre
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental, que amb la seva confluència amb el Volta Blanc forma el Volta.
Volta Blanc
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental, que amb la seva confluència amb el Volta Negre forma el Volta.
Tomar
Ciutat
Ciutat del districte de Santarém, a la regió històrica d’Estremadura, Portugal, situada a la riba del Zêzere.
Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório
Songhai
Geografia històrica
Regne musulmà sorgit a les ribes del curs mitjà del Níger al començament del s XV.
El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’imperi passà a formar part del soldanat del Marroc
Sintra
Ciutat
Ciutat d’Estremadura, Portugal, al districte de Lisboa i al N de la Serra de Sintra.
Els seus jardins, parcs i monuments l’han convertida en un gran centre turístic Entre els seus edificis cal fer esment del Paço de Sintra, antiga residència estival dels monarques portuguesos s XIV-XV, del Castelo dos Mouros s VII-VIII, del Palácio da Pena 1839-50, edificat al lloc d’un monestir de jerònims d’estil manuelí 1503-11, del qual es conserven moltes parts, i de la Quinta de Monserrate, amb els seus jardins de vegetació subtropical