Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
riu dels Ullals
Riu
Curs d’aigua de la Ribera Alta, afluent, per l’esquerra, del Xúquer, que neix a la serra del Palmerar, dins els termes de Tous (Canal de Navarrés) i de Sumacàrcer (Ribera Alta); constitueix el límit entre els termes d’Alberic i Massalavés i, després de travessar el d’Alzira, s’uneix al seu collector aigua amunt d’aquesta ciutat.
pantà de Tous
El pantà de Tous
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït en el curs del Xúquer, just a la seva sortida dels grans encaixaments en els terrenys calcaris de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés (Millars i Tous).
Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de la paret…
la Torreta de Navarrés
Despoblat
Despoblat del municipi de Navarrés (Canal de Navarrés), prop de la font de la Marquesa.
Bolbait
Vista del castell de Bolbait
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és explotada en…
baronia de Bicorb
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bicorb (Canal de Navarrés), vinculada el 1392, gràcies a la facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar.
Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala
Bicorb

Pintures rupestres de la cova de l'Aranya, Bicorb
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat al vessant oriental del massís del Caroig, que per la seva natura calcària presenta una morfologia càrstica complicada, amb successió de moles com la mola de Bicorb individualitzades per profundes gorges recorregudes per petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona El 90% del territori és improductiu hi ha sobretot garrigues i algunes pinedes Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita les aigües derivades de l’Escalona i produeix hortalisses els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i de vinya Hi predomina el règim d’explotació directa 98…
baronia de Benedrís
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Benedrís (Canal de Navarrés), la qual, prèvia reial facultat, restà vinculada des del 1302 a Lluís de Castellar de Vilanova i a la seva muller, Francesca Joana Carròs.
Passà als Castellví i als Muguiro, comtes de Muguiro
Benedrís
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Bicorb (Canal de Navarrés), al sud del poble, a l’esquerra del riu d’Escalona (o riu de Benedrís
).
Era lloc de moriscs, habitat per 15 famílies el 1563
Benalí
Caseria
Caseria (78 h [1960]) del municipi d’Énguera (Canal de Navarrés), a l’extrem nord-oest del terme, a 18 km de la vila i a la capçalera del riu Grande.