Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…

Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de…

Formà part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-oest de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant 1 405 m alt, dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina , malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina o de Pina no el comprèn Els altres pics culminants són els d’El Buitre 1 157 m, La Cruz 1 178 m i El Limbo 1 161 m La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels termes de Caudiel, Benafer i Pina

Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines l’església actual fou reedificada al començament del segle XX Centra una caseria disseminada 16 h 1981

Es troba dividit en dos nuclis, Las Arteas de Abajo 3 h 1996 i Las Arteas de Arriba despoblat

El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila 1 330 h agl…

És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà són oliveres…

Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…