Resultats de la cerca

És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou El poble de Matet…

L’agricultura de secà 996 ha és la base econòmica del municipi hi ha, a més, 105 ha de bosc i 66 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 8,2 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El poble 273 h agl 2006 441 m alt és situat en un coster, a la dreta de la rambla d’Almonesir, davant el turó on s’alcen les ruïnes del castell d'Almonesir, del qual depenia L’església parroquial la Concepció conserva un interessant retaule de Sant Valeri, del començament del s XV, d’un pintor conegut pel Mestre d’Almonesir El terme comprèn, a més, els despoblats…

La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1 000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del Palància, que drena les aigües del terme El 64% de la seva superfície 1 225 ha és de muntanya poc productiva El secà ocupa 500 ha, dedicades, sobretot, a vinya i olivera Ja dins la vall, hi ha 125 ha de regadiu, amb hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters El 72% de la població activa treballa en el sector primari El poble 316 h 2006 636 m alt és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…

El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila 1 330 h agl…

El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…

La rambla de Figueres , que hi neix, és afluent, per la dreta, de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El territori, molt accidentat, és cobert en gran part per matollar i boscs de pins i alzines unes 1 000 ha L’agricultura es limita a unes 17 ha de secà cereals i vinya i 10 de regadiu cereals i patates, que aprofita l’aigua de fonts Va en procés de despoblament El poble 73 h 2006 671 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall L’església parroquial és dedicada a santa Maria

El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…