Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Los Santos
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), al S de la vila, a l’esquerra del riu Ebrón.
el Royo
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellfabib (Racó), situat al nord-oest del terme.
L’església de Sant Joaquim i Santa Bàrbara depèn de la parròquia de Castellfabib
San Guillermo
Convent
Convent de franciscans situat prop de la vila de Castellfabib (Racó), a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón.
A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans
El Rato
Caseria
Caseria del municipi de Castellfabib (Racó), al nord de la vila, vora el límit amb Aragó.
el Racó
Comarca del sector de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Sogorb.
Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa fou parallel a…
Las Eras de Torre Alta
Barri
Barri del poble de Torre Alta, al municipi de Torre Baixa (Racó), però dins el terme municipal d’Ademús.
riu Ebrón
Riu
Afluent, per la dreta, del Túria que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí; entra al País Valencià aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.
Bong
Divisió administrativa
Comtat de Libèria.
La capital és Gbarnga 10 860 h est 1980
Bomi Hills
Massís
Massís muntanyós de Libèria, a l’oest del país, on són explotats importants jaciments de ferro des del 1951.
És enllaçat per un ferrocarril miner amb Monròvia 69 km