Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Grenlàndia
© Corel
Territori no independent
Illa de la regió polar àrtica.
La capital és Nuuk ant Godthåb 12657 h 1991 Depèn administrativament de Dinamarca A l’W és separada dels territoris àrtics americans pels estrets de Davis i Baffin i limita a l’E i al N amb la mar de Grenlàndia i l’Atlàntic nord, respectivament Té forma allargassada i s’estén, en sentit de la latitud, del cap Morris Jesup 80°4´, al N, al cap Farvel 59°45´, al S Des del punt de vista estructural forma part estricta de l’escut laurentià És constituïda bàsicament per materials metamòrfics també hi ha intrusions de roques efusives Una depressió tectònica divideix l’illa en dos…
mar de Grenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Grenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Grenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes…
estret de Dinamarca
Estret marí
Estret que separa Grenlàndia d’Islàndia i comunica la mar de Grenlàndia amb l’oceà Atlàntic.
Thule
Instal·lació militar
Localitat del NW de Grenlàndia, estació militar dels EUA.
La població, esquimal, es traslladà a una localitat veïna, Qanak Fou el punt de partença de les anomenades expedicions de Thule 1912-33, dutes a terme per KRasmussen, per a l’estudi dels esquimals
corrent d’Irminger
Corrent marí
Corrent marí, descobert el 1878 per L.Ch.Irminger, que passa entre Islàndia i Grenlàndia.
canal de Robeson
Canal marí
Canal marítim entre el sector NE de l’illa d’Ellesmere (Territoris del Nord-oest, Canadà) i Grenlàndia.
mar del Labrador
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, situada a la costa NE del Canadà, entre la península del Labrador i el S de Grenlàndia.
Islàndia
Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…
estret de Davis
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Nord que separa la península de Cumberland i l’illa de Baffin (Canadà) de Grenlàndia, i uneix la badia de Baffin amb el nord de l’oceà Atlàntic.